De la il·lusió i les casualitats. Els inicis del "Blat de la Marina"

L’Associació Sociocultural del Riurau gestiona el Mercat del Riurau que es celebra cada setmana però també porta endavant més projectes relacionats amb el nostre territori, les nostres tradicions, la nostra cultura, un d’ells es “El Blat de la Marina”.

Tot comença quan l’any 2016 anem a preparar l’aniversari del Mercat del Riurau de la forma que ho fem des del 2014, amb la Festa del Batre. Una festa que ret homenatge a les nostres tradicions i als nostres llauradors. La casualitat fa que ens costara bastant trobar blat per a trillar-lo en la nostra festa.

Això va fer sorgir la idea de sembrar el nostre propi blat i la il·lusió de la nostra gent va possibilitar que a finals de 2016 ens trobàrem recuperant un bancal de cinc fanecades propietat de Joan Fornés que vam sembrar de blat, però no de qualsevol blat sinó d’un de la varietat Rodrigo, un blat amb característiques dels blats antics (amb canya alta, amb aresta, amb valors nutricionals interessants…).

Va arribar el mes de juny de 2017 i de nou la il·lusió en el projecte fa que aconseguim reunir als majors del poble i fer la sega d’una part del blat a mà, que utilitzàrem per a la festa del batre. La resta es va recol·lectar amb una màquina de les que feia més de mig segle que no xafava el nostre terme i ens trobàrem amb mitja tona de blat.

Què farem ara amb blat? De nou, començada ja la tardor, la casualitat fa que comencem a buscar varietats antigues de blat per a la sembra de finals de 2017 i contactem amb Carlos Banyuls de Benissa que ens proporciona llavor de les varietats Rojal i Fartó, però també disposava d’un molí de gra que no utilitzava i que li compràrem per a fer proves d’elaborar farina.

Sense massa coneixements sobre l’elaboració de farina, les proves donen un resultat espectacular que molts de vosaltres ja coneixeu amb les coques i pans que han elaborat els nostres forners del mercat. Altres professionals també estan provant la nostra farina i els processos necessaris per treballar-la, amb resultats esperançadors.

Una altra casualitat és que comptem al nostre mercat amb Leo Gómez, un llaurador de Benilloba enamorat dels blats, que ens proporcionarà la varietat Rodrigo l’any 2016 i que el 2017 ens fa arribar un poc de blat de la varietat Assolacambres. Al 2018 també ens dóna a conèixer l’Amorós Blanc i l’Amorós Colorat.

Amb tot açò, per a la sembra de finals de 2017 treballem dos bancals més que, sumats al que ja teníem en marxa, assoleixen una superfície d’unes 20 fanecades. D’aquestes es sembren sobre unes 18 fanecades del blat que recol·lectàrem en el nostre camp (Rodrigo) i amb la resta engeguem un camp experimental amb les tres noves varietats de blats antics (Rojal, Fartó i Assolacambres) a més d’una xicoteta quantitat d’ordi per anar replicant-les i possibilitar l’inici d’elaboració d’altres farines; i que sembrem de nou amb l’ajuda dels Amics del Cavall de Gata.

A dia de hui al final de 2018 i principis de 2019 hem tornat a sembrar i tenim en conreu unes 30 fanecades de les varietats esmentades amb predomini de la Rodrigo. Enguany serà un any de proves e investigació que durà en paral·lel un xicotet programa de visites escolars amb elaboració de farines i transformació en coques i pans per part de les xiquetes i xiquets.

Novament la il·lusió en el projecte ens fa investigar sobre la producció de cereal a la comarca i ens trobem amb la sorpresa que la vall del Gorgos, des de Gata, Jesús Pobre i Pedreguer fins a Xàbia ha estat en el passat la zona més important de producció de blat a la província, fet que explica la important concentració de molins de vent que tenim a la zona. Només a Les Planes de Xàbia en trobem onze i un altre a la zona del sud d’eixa localitat, tres més al nostre Tossalet dels Molins, dos més a Gata, dos més a Pedreguer, un altre parell a Dénia… fins a arribar a un total de 37 molins de vent documentats a la comarca i que, a excepció d’uns pocs ubicats a Benissa (4), Teulada (7) i Calp (1), es concentraven en un radi de menys de deu kilòmetres en la nostra zona. Els molins de vent van funcionar des del segle XIV fins a principis del segle XIX, quan els molins hidràulics els van substituir. Aquests últims estaven situats principalment a la conca del riu Xaló o Gorgos, encara que també existeix un conjunt de quatre molins hidràulics a la Barranquera de Xàbia.

Ara mateix ens proposem que la il·lusió que posem en els nostres projectes òbriga portes a la recuperació del cultiu de cereal a la zona, a la recuperació dels nostres bancals, a la producció de farines més nutricionals per a la nostra gastronomia tradicional o per a la innovació, a la regeneració del paisatge agrícola, a fer possible un obrador que done servei a tota la comarca per a la fabricació de farines diverses, …

Volem refermar la idea que amb un poc d’il·lusió i amb alguna que altra casualitat és possible engegar projectes que canvien el nostre territori, sols cal posar-nos en marxa i visualitzar les nostres idees per a fer-les realitat. Us apunteu?